Francesc no podia
dormir. Portava setmanes sense quasi tancar els ulls. Per açò, pensava, ja no
podia recordar res. “No tinc espai per a més al cap” pensava ell. No recordava
que havia dinat o sopat en les ultimes setmanes, ni tan sols si ho havia fet;
tampoc recordava la música que havia escoltat, encara que ell estava sempre
escoltant música. Tenia la sensació d’haver botat, d’haver-se enganxat a tots
els jocs, de nadar, de haver fet l’amor… També creia recordar haver pujat
muntanyes, haver volat en helicòpter, d’haver encès un foc, però no sabia si açò
havia sigut el mateix dia, el mateix mes, o el mateix any.
Fart d’això, Francesc va decidir anar a una biblioteca per a trobar
respostes. De camí, va passar per una pastisseria, una llibreria i per dos quioscos on venien canoes a bon preu.
Quan va arribar a la
biblioteca, un enorme edifici amb forma d’esfera i de color rosa intens, no sabia
per que secció començar: “Història dels calcetins”, “Calcetins de la història”,
“Ciència, religió i calcetins”… Francesc, pensant que açò era massa per a ell, va
agafar un llibre qualsevol, i, de sobte, ho va comprendre tot.
Al dia següent, mentre
queien unes tímides gotetes d’aigua dels núvols, Francesc li contava la seua
millor amiga que la nit anterior havia somniat que no podia dormir.
